ELS TESTIMONIS

1.- AMÈRICA

Margarita Busquets: Colòmbia (Bogotà, 1959). Biografia

Quan vaig arribar aquí vaig sentir el mateix que va sentir el meu pare quan va emigrar cap a Colòmbia.

Fer un canvi així és millor de jove, quan tens més recursos i energia.

margarita-a2

Arribar a un lloc nou genera molt d’estrés, reps molta informació de cop. La depressió m’ha vingut després, al principi no tens ni temps per deprimir-te.

 

Ihosvanni Conyedo Román: Cuba (Cienfuegos, 1972). Biografia

El meu pare sempre em deia: “el futur se’l fa un mateix”

Per molt bé que estiguis aquí, sempre tens algun moment de tristesa o d’enyorança. Que es morin els teus pares quan estàs lluny del teu país, per exemple, és molt dur.

ihosvanni-a2

Aquí tot va molt ràpid; ara quan vaig a Cuba, tot va a càmera lenta.

Barcelona té alguna cosa màgica. No sé el que és, però m’encanta.

 

2.- ÀFRICA SUBSAHARIANA

Younouss Dramé: Senegal (Bakel, 1978). Biografia

El que viu la gent per arribar fins aquí és dramàtic. Alguns han tardat sis anys per arribar a Europa.

Venim per aprendre i transmetre els nostres coneixements allà. Hem d’intentar que a la gent no li faci falta venir cap aquí.

younouss-a2

Els països ocidentals no han de venir a casa nostra a dir-nos com hem de viure. Treure un dictador provoca guerres, que generen uns problemes que duren molt anys. Enfonsen els països i a la gent.

Barcelona és una ciutat oberta, però hi ha molt de racisme encara. Estic molt agraït a tota la gent que m’ha ajudat a tirar endavant.

 

Leopoldine Patipe: Camerun (Douala, 1989). Biografia

Europa no valora totes les morts de la mateixa manera: val més la vida d’un europeu que 70 immigrants que han mort a l’oceà.

Hi ha d’haver ordre, però no es pot limitar el moviment de les persones. Hem de ser lliures d’anar a on volguem. Molta gent pateix per culpa d’aquestes restriccions.

leopoldine-a2

Hi ha gent que ho perd tot, immigrants que no poden ni venir cap aquí ni tornar cap al seu país. Es viuen autèntics drames.

He conegut més la realitat del meu país des d’aquí. A vegades no t’adones de com és el teu país fins que surts fora.

 

3.- ÀFRICA MEDITERRÀNIA

Rachida Azouggach: Marroc (Meknès, 1981). Biografia

Venir a viure aquí ha estat dur, però val la pena aguantar.

rachida-a2

Notem que hi ha gent racista, que pensen que hem vingut aquí a prendre la seva feina i que som terroristes. Quan vius algun episodi racista és molt desagradable.

No hi ha violència a la nostra religió. L’Islam diu “si algú et fa mal, tu fes-li el bé”.

 

Abdallah Meziane: Marroc (Casablanca, 1968). Biografia

La barreja ens fa millors. Ara mateix em sento més català que marroquí.

La clau per integrar-se és fer amics del lloc on vas a viure.

abel-a2

Al Marroc vam viure una situació semblant a la crisi actual d’Europa: molta gent tenia estudis però hi havia poca feina. Havíem de marxar fora, com els passa als joves d’ara.

 

4.- OCEANIA

John French: Austràlia (Melbourne, 1965). Biografia

Tinc la vida dividida, entre el meu passat australià i la meva vida fora del país. Són dues vides diferents, és una situació que viuen molts immigrants.

La gent és generosa amb el seu temps, però garrepa amb els diners. Falta professionalitat, no es compleix amb la paraula donada. Si pogués escollir no viuria aquí, perquè el treball és una de les coses més importants per mi.

john-a2

Prefereixo ser menys feliç i viure en una societat millor, que ser molt feliç en una societat corrupte i sense serveis públics de qualitat. Què prefereixes tu? És un dilema difícil.

Has d’estar preparat per marxar a viure fora. La crisi ens ha recordat que pot ser qualsevol de nostres el que hagi de marxar del seu país.

 

Gabrielle Green: Austràlia (Melbourne, 1966). Biografia

Barcelona m’ofereix menys diners i oportunitats, però es viu millor que a Austràlia.

A Austràlia només hi ha un 5% d’atur i el nivell de vida és entre tres i quatre vegades més alt que el d’aquí.

gabrielle-a2

A la gent li costa d’entendre que puguis renunciar a això i ser més feliç aquí, però volem que el nostre fill s’eduqui en un entorn com el de Barcelona.

 

5.- ÀSIA

Rinchen Sangpo Sherpa: Nepal (Goli, 1963). Biografia

M’agrada molt Barcelona, els carrers estrets del Gòtic em recorden al Nepal.

Aquí les famílies són més reduïdes i la gent més independent. Al Nepal tenim famílies molt nombroses i ens relacionem molt entre nosaltres.

rinchen-a2

Tenim molta relació cultural amb el Tibet, estem molt lligats. Ara, però, tenim dificultats, perquè la Xina no permet que la relació sigui tan fluïda com abans.

Els sherpes no pensem gaire en els perills de la muntanya; és el nostre entorn i, per a alguns, la seva feina.

 

Amna Arjamand: Pakistan (Gujrat, 1998). Biografia

La primera sensació que vaig tenir quan vaig arribar a Barcelona és que la ciutat feia olor a poma. Em pensava que tot el bloc de pisos era nostre, perquè estava acostumada a viure en una casa particular.

amna-a2

Em molesta que ningú digui res quan la gent critica als immigrants. La gent oblida que molts van haver de marxar d’aquí i ho van passar malament. Com pot ser que no els ajudin ara?

El problema de la xenofobia, l’augment dels partits racistes o l’actual situació dels refugiats a Europa és purament econòmic.

 

6.- EUROPA

Tom Deforce: Bèlgica (Izegem, 1975). Biografia

Barcelona és el millor lloc per viure

Quan arribes a un país nou sempre és difícil. Has de lluitar i no donar-te per vençut davant de les dificultats.

tom-a2

Cal estar molt segur de tu mateix per maxar a viure a un altre país, però és una experiència que sempre t’enriqueix i et fa millor.

 

Emmanuelle Sànchez: França (Albi, 1981). Biografia

Viatjar molt és emocionant, però també cansa, tant a nivell físic com emocional. Començar sempre de zero és dur; si dures poc a un lloc és complicat integrar-s’hi.

Encara que la gent ho passi malament no deixarà de voler venir als països rics.

emmanuelle-a2

A l’Àfrica tothom és igual de pobre i s’ajuden els uns als altres; aquí la misèria es veu contraposada a la riquesa, i això ho fa encara més difícil; et torna invisible als altres.

Barcelona té dues cares: la turística i la oculta, al marge de les normes. Aquesta em sembla més autèntica.

7.- POBLENOU

Alba Ferrer: Barcelona, 1988. Biografia

Barcelona està massificada, amb feines mal pagades i sense possibilitat de seguir estudiant per manca de recursos econòmics.

A Alemanya els Graus i els Màsters Universitaris són gratuïts!

alba-a2

Per dominar una llengua és imprescindible passar un temps a l’estranger.

La tolerància i la creació de projectes conjunts ha estat la base dels pisos compartits on he viscut; han estat experiències molt enriquidores, els teus esquemes canvien.

 

Hèctor Valle: Barcelona, 1988. Biografia

Fins que no vaig arribar a l’aeroport amb només un bitllet d’anada, tot el semblava irreal, no era conscient que marxava a viure fora; va ser un cop de realitat.

Viure a 30 graus sota zero és molt dur, et salten les llagrimes i se’t congelen les pestanyes al carrer. El primer hivern em va costar adaptar-me.

hector-a2

El Canadà ha acollit moltíssims refugiats. S’acusa a Europa d’insolidària, de tenir moltíssima gent morint a la porta i no fer res.

Al Quebec li donen bastanta notorietat al procés independentista de Catalunya, acostuma a sortir a les portades dels diaris.

 

8.- REFUGIATS

Juliia Cholovska: Ucraïna (Kíev, 1966). Biografia

Ara mateix hi ha molta tensió entre Rússia i Ucraïna. Avui en dia, ser d’origen rus al meu país és un problema.

S’ha de ser molt fort per deixar el teu país i començar de zero, sense saber ni a on vas ni com serà el camí per arribar-hi.

juliia-a2

A Europa hi ha més col·lectius que ajuden a la gent; a Ucraïna tothom va a la seva i no hi ha tantes ajudes socials. Estic molt agraïda del suport que he rebut aquí.

Adaptar-se a un nou país és un procés lent, però se’m fa menys dur perquè estic molt contenta d’estar aquí!

 

Sidonie Boris Talom: Camerun (Bandjoun, 1975). Biografia

Si jo hagués pogut triar no hauria marxat del meu país. Tothom em considera un immigrant, la gent no distingeix entre els que venen de forma legal, per motius polítics…

Com a refugiat puc treballar i moure’m per tot el món, excepte al meu país, fins que no hi hagi un canvi polític.

boris-a2

Les migracions i els atemptats moltes vegades són conseqüència de les guerres. Cal preguntar-se: qui les fa i per què? No s’analitzen en profunditat les causes, i això és fonamental.

Aquí els grups d’amics són més tancats que al meu país: allà la gent s’asseu a prendre alguna cosa amb gent que no coneix de res.

 

 

Anuncis